Entrevista a la Comissió de Gegants del Montserrat solá la Miriam vergés


Entrevista a la Comissió de Gegants del Montserrat Solá la  Miriam  Vergés


Quan fa què portes  la Mostra?
no la portu només Ajudo

Quan fa què vas a veure la Mostra?

desde quan es va portar



Quan fa què ajudas  a la Mostra?
fa 3 anys




Define para ti que ès la Mostra?
Una trobada de gegants i cultura popular mataronina a la masia urbana de les Esmandies... La oportunitat de veure les figures i gegants no oficials en exposició. Donar valor al imaginari popular de la ciutat recordant alguns dels seus creadors. La il.lusió dels més petits que s'entusiasmen en veure'ls.






Quan fa què portes  el Minguet i la Mariona a la  Mostra ?

fa 3 Anys























Com va Sorgir en Fer el Minguet i la Mariona?
Les classes de primer de l’escola tenen nom de gegant, i així que va començar el curs ens vam posar a investigar sobre en Ferm, la Maria de Mata i el Paler. Hem fet moltes descobertes sobre aquests gegants i tot el que representen i amb ells hem après a estimar una mica més el nostre barri, amb el mar, els pescadors, els palers, les hortes de les cinc sènies, el món de la pagesia i l'ermita de Sant Simó, pagesa i marinera.

 I vet aquí que un dia, asseguts en rotllana, tot compartint les nostres descobertes, algú va dir: i per què no fem un gegant? Algú va contestar: no, no! Millor un gegant i una geganta!


Els nens i nenes ho van veure possible i els mestres també perquè comptàvem que el pare de la Lucia, en Sergio Laniado, que és titellaire i geganter, ens ajudaria. Quan ho va saber es va entusiasmar com nosaltres i es va fer part de “l’equip”. Amb una persona tan entesa, ja no vam poder parar!


Hem treballat tot el curs de valent, hem investigat, hem conversat, hem creat....els nens i les nenes, els mestres i també les famílies. La nostra il·lusió, que es transforma en energia col.lectiva, ens ha dut fins aquí: el moment en que en Minguet i la Mariona ja poden sortir, a conèixer món.



En Ferm, com tots ja sabem, abans de ser gegant va ser persona, es deia Domingo Castellà i de petit li deien Minguet. Quan tenia 12 anys la seva barca va naufragar, alguns pescadors van morir i ell, el nostre heroi, va tornar nedant fins a la platja i l’endemà ja jugava a futbol a la sorra amb els seus amics, com si res hagués passat. Ara que a l’Havana ja no hi ha pescadors, en Minguet surt cada dia a la mar de bon matí en honor de tots aquells pescadors que no fa massa temps hi havia al nostre barri. i quan entrem a escola, allà està, plantat i amb la xarxa ben plena. Nosaltres anem entrant i ell ens va mirant a la vegada que pensa: qui sap si amb això de la crisi algun d’aquests nens i nenes demà serà pescador...
A l’altra mà hi porta una galleda amb tot d’escombraries que troba per la sorra i amb aquest noble gest ens convida a tenir cura de la platja perquè és el nostre tresor.

La Mariona també ha matinat, ha anat a l’hort que l’escola té a les cinc Sènies a Can Floriach, ha regat, ha tret les males herbes i ha plantat ceba i mongeta tendra. En Cecílio l’ha ajudat i en Poncho no parava de remenar la cua i caminar entrepeus, una mica més i la fa caure. Més tard ha tingut temps de fer la xerradeta amb uns pares i mares que feinejaven i entre tots li han omplert el cistell de bledes, naps, maduixes, pastanagues i tota mena de verdures i hortalisses.


Quan nosaltres entrem a les nou, la Mariona ja hi és, amb el cistell ben ple i al veure-la, no ens podem estar de pensar en aquella nena que hi ha esgrafiada a la façana de l’ermita de sant Simó. És la filla gran i ajuda a la seva mare a l’horta de les cinc sènies mentre el seu pare va a pescar.

Com veieu en la Mariona i en Minguet, encara que són petitons, ja tenen la seva història!
Avui, han tingut l'honor de ser apadrinats per en Ferm, la Maria de Mata i El Paler. Els han vingut a buscar a l’escola i han guiat els seus primers passos pels carrers del barri.

La família de l’escola Montserrat Solà i especialment els gegantons i la colla gegantera, els donem les gràcies molt sincerament, perquè ha estat un gran privilegi anar tan ben acompanyats.

Ara faran la seva primera ballada junts, els petits miraran els grans per a aprendre’n, i a partir d’aquest moment confiem que podrem gaudir junts de moltes cercaviles.

Desitgem que tots vosaltres petits i grans, gaudiu d’aquest moment!

Comentaris