Entrevista a Ivó Oller Músic Su experiencia como trompetista incluye actuaciones con la Barcelona Jazz Orquesta
Entrevista a Ivó Oller Su experiencia como trompetista incluye actuaciones con la Barcelona Jazz Orquesta
Quin és el seu gegant preferit?
A mi el que m'agrada més és en Figueret, perquè és el gegant de l'escola on anaven els meus fills. Penso que és molt bonic que les escoles tinguin gegants, i, per això, com a representació, m'agrada molt en Figueret, en representació a aquesta escola amb la que tinc un vincle.
Què són per vostè Les Santes?
Per mi són un punt de trobada, un punt de l'any on tothom decideix fer festa major, sortir al carrer, trobar-se amb els amics o amb coneguts que a vegades fa molt de temps que no veus. I diem que l'excusa de la festa és el punt de trobada. Per mi és una gran setmana on, segurament, amics que fa dies que no veus els pots tornar a veure, i també, evidentment, descobrir espectacles i esdeveniments culturals que potser durant l'any la gent, habitualment, no està tan acostumada a veure, ja que no surt tant.
Quina és la seva Vella Quaresma preferida?
La veritat és que no me les conec tant, però, per posar-ne una, la d'aquest any, perquè cada any és una nova; llavors, penso que la que és nova fa tot el ritual de les potes i, per mi, és, a la part de la cultura popular, en la qual es troba la Vella Quaresma, una cosa molt interessant i molt bona com a poble, com a col·lectiu. I això, llavors m'agrada molt, i sempre m'agrada més l'última que s'hagi fet.
Com va començar amb la música?
De petit, perquè als meus pares també els agradava la música, em van apuntar a una escola, i, a més a més, m'agradava molt veure als concerts com tocava la gent en directe. Penso que una de les coses més xules, més boniques, és veure com uns músics toquen en directe, més que, fins i tot, escoltar-los amb MP3, amb discos o el amb que sigui, i a mi també, de petit, m'agradava molt veure la gent com tocava els instruments, i això, a partir d'aquí em vaig començar a enganxar a la música.
Quant fa des que va veure per primera vegada la mostra de gegants que s'organitza a Les Esmandies?
La primera vegada que vaig veure-la va ser quan hi vaig acompanyar el Figueret, precisament. Perquè vaig anar a l'escola i em faig fer portador, també, del Figueret. I, amb el meu fill, que ara ja en tinc dos però en aquell moment en tenia un, vam decidir fer tot el recorregut, amb el Figueret, i arribar a la Plaça de Santa Anna.
Pot definir què és per a vostè aquesta mostra de gegants? Per mi és
també un punt de trobada molt bonic, una trobada "súper xula" que a mi m'agrada molt perquè és aquell lloc on tots els gegants de la ciutat es troben sense excepció. Perquè sovint pensem només en els quatre gegants de la ciutat, especialment en en Robafaves, i en canvi per mi són molt més importants tota la resta de gegants, amb aquests petits gegants d'escola, d'associacions, amb tota aquesta gent que amb tot el seu carinyo ha fet aquell gegant, per mi són molt importants.
I, per acabar, què és per a vostè la cultura popular?
La cultura popular, per mi, és una identitat, és una manera de celebrar coses i esdeveniments que ens defineixen com a poble, com a part que som. Si decidim fer una festa per celebrar alguna cosa en concret, penso que és bo reunir-se, recordar coses, tant bones com dolentes, i poder-les celebrar tots junts. I això és la cultura popular, celebrar un esdeveniment tots junts, ja sigui amb música que recordi aquell esdeveniment o amb música de la nostra cultura.
Quin és el seu gegant preferit?
A mi el que m'agrada més és en Figueret, perquè és el gegant de l'escola on anaven els meus fills. Penso que és molt bonic que les escoles tinguin gegants, i, per això, com a representació, m'agrada molt en Figueret, en representació a aquesta escola amb la que tinc un vincle.
Què són per vostè Les Santes?
Per mi són un punt de trobada, un punt de l'any on tothom decideix fer festa major, sortir al carrer, trobar-se amb els amics o amb coneguts que a vegades fa molt de temps que no veus. I diem que l'excusa de la festa és el punt de trobada. Per mi és una gran setmana on, segurament, amics que fa dies que no veus els pots tornar a veure, i també, evidentment, descobrir espectacles i esdeveniments culturals que potser durant l'any la gent, habitualment, no està tan acostumada a veure, ja que no surt tant.
Quina és la seva Vella Quaresma preferida?
La veritat és que no me les conec tant, però, per posar-ne una, la d'aquest any, perquè cada any és una nova; llavors, penso que la que és nova fa tot el ritual de les potes i, per mi, és, a la part de la cultura popular, en la qual es troba la Vella Quaresma, una cosa molt interessant i molt bona com a poble, com a col·lectiu. I això, llavors m'agrada molt, i sempre m'agrada més l'última que s'hagi fet.
Com va començar amb la música?
De petit, perquè als meus pares també els agradava la música, em van apuntar a una escola, i, a més a més, m'agradava molt veure als concerts com tocava la gent en directe. Penso que una de les coses més xules, més boniques, és veure com uns músics toquen en directe, més que, fins i tot, escoltar-los amb MP3, amb discos o el amb que sigui, i a mi també, de petit, m'agradava molt veure la gent com tocava els instruments, i això, a partir d'aquí em vaig començar a enganxar a la música.
Quant fa des que va veure per primera vegada la mostra de gegants que s'organitza a Les Esmandies?
La primera vegada que vaig veure-la va ser quan hi vaig acompanyar el Figueret, precisament. Perquè vaig anar a l'escola i em faig fer portador, també, del Figueret. I, amb el meu fill, que ara ja en tinc dos però en aquell moment en tenia un, vam decidir fer tot el recorregut, amb el Figueret, i arribar a la Plaça de Santa Anna.
Pot definir què és per a vostè aquesta mostra de gegants? Per mi és
també un punt de trobada molt bonic, una trobada "súper xula" que a mi m'agrada molt perquè és aquell lloc on tots els gegants de la ciutat es troben sense excepció. Perquè sovint pensem només en els quatre gegants de la ciutat, especialment en en Robafaves, i en canvi per mi són molt més importants tota la resta de gegants, amb aquests petits gegants d'escola, d'associacions, amb tota aquesta gent que amb tot el seu carinyo ha fet aquell gegant, per mi són molt importants.
I, per acabar, què és per a vostè la cultura popular?
La cultura popular, per mi, és una identitat, és una manera de celebrar coses i esdeveniments que ens defineixen com a poble, com a part que som. Si decidim fer una festa per celebrar alguna cosa en concret, penso que és bo reunir-se, recordar coses, tant bones com dolentes, i poder-les celebrar tots junts. I això és la cultura popular, celebrar un esdeveniment tots junts, ja sigui amb música que recordi aquell esdeveniment o amb música de la nostra cultura.
Comentaris