Entrevista a La Escriptora Asmaa Aouattah
En arribar a Catalunya, em va cridar molt l'atenció l'interès que es dona a les festes i les tradicions culturals. El nombre de festes que se celebren i la gran diversitat de contingut, sobretot el component màgic de la majoria d'elles em va captivar. De seguida vaig pensar, aquest és un gran poble. Jo que vinc d'una cultura (la cultura amaziga) que va lluitar molt i encara ho fa per sobreviure, tinc especial debilitat a la cultura popular, que considero com la veu autèntica del poble, la que arriba de la nit dels temps feta sons, veus i ritmes sense passar per cap filtre. Per causa d'un pensament imperialista i uniformista que es va fundar basant-se en una única cultura, llengua i religió, el poble amazic va perdre molt dels seus costums i tradicions ancestrals. Tot un seguit de festes com el solstici d'hivern, el carnaval, la canícula, ... es van anar reduïnt a indrets remots, on la força opressora no ha pogut arribar, fins a quedar gairebé en vestigis de la història. Ara hem de buscar en llibres etnogràfics, de gent que va visitar la nostra terra i va recollir tot aquest costumari popular amazic, per conèixer-lo. És cert que hi ha un intent de recuperació d'aquest, ni que sigui en el món associatiu, però és mínim i està lluny encara d'aconseguir la fita. Per això mateix admiro la voluntat de recuperar i mantenir vives les tradicions catalanes i regenerar-les, introduint-hi elements nous vinguts d'altres cultures perquè aquest és el secret de la riquesa d'una cultura. La vocació de la ciutadania mataronina en totes les festes del municipi és molt alta i té molt de mèrit.
Així que el contacte amb el costumari català viu i posat en escena, en les festes, va ser per mi una manera preciosa de crear un vincle fort amb Catalunya. Tenia l'entusiasme d'una nena per assistir a totes les festes i celebracions. L'escola de la meva filla i el meu fill també em va ajudar a descobrir més festes i amb més profunditat com Tots Sants, la Castanyada, etc.
Una de les característiques de les festes catalanes que em va sorprendre molt és les figures no humanes com els gegants i els nans. Veure moure's i ballant una criatura artificial tan alta em va estranyar molt i em va caldre temps per normalitzar-ho, al mateix temps, va formar part de la nostra activitat familiar en moments de cercaviles. No m'imaginava mai en un seguici amb gegants i nans al mig i ho vam arribar a fer com ho van arribar a fer moltes famílies d'origen estranger. El gegant es va convertir en un més del nostre dia a dia i del nostre imaginari social. Els infants catalans tenen cadascun un gegant a la seva escola que admiren i al qual reten homenatge i fidelitat mitjançant la colla gegantera. Per això si em preguntessis quin és el meu gegant preferit o geganta preferida et diria que és la Rocaina, del col·legi Rocafonda on van estudiar els meus fills; si bé que admiro tota la família Robafaves sense la qual no hi ha festa major.
Una de les característiques de les festes catalanes que em va sorprendre molt és les figures no humanes com els gegants i els nans. Veure moure's i ballant una criatura artificial tan alta em va estranyar molt i em va caldre temps per normalitzar-ho, al mateix temps, va formar part de la nostra activitat familiar en moments de cercaviles. No m'imaginava mai en un seguici amb gegants i nans al mig i ho vam arribar a fer com ho van arribar a fer moltes famílies d'origen estranger. El gegant es va convertir en un més del nostre dia a dia i del nostre imaginari social. Els infants catalans tenen cadascun un gegant a la seva escola que admiren i al qual reten homenatge i fidelitat mitjançant la colla gegantera. Per això si em preguntessis quin és el meu gegant preferit o geganta preferida et diria que és la Rocaina, del col·legi Rocafonda on van estudiar els meus fills; si bé que admiro tota la família Robafaves sense la qual no hi ha festa major.
Malgrat la gran quantitat de festes i que se succeeixen bastant en el temps, les vam anar integrant una amb una a la nostra vida, unes més que altres, fins que va arribar un moment en què no marxàvem de vacances fins passades les Santes. Sentir se mataroni/na es pot manifestar de moltes maneres i una d'elles és quan et surt del cor el crit de "Glòria a les Santes", fer mans i mànigues per arribar a la Crida i dir el no n'hi ha prou i participar del ritual impressionant de les Santes. És bonic veure com la ciutadania mataronina es metamorfosa durant les Santes per ser gegants, nans, tabalers, diables, etc. Tot traspua màgia des de la crida, fins a la traca final. Segueixo al·lucinada el ritual de la nit boja (el Desvetllament bellugós, la Convidada de la Família Robafaves, l'Escapada a negra nit, la Pujada tabalada i la Ruixada) i m'alegra saber que cada any hi ha més afluència de gent de fora de Mataró per viure les Santes.
Les festes uneixen, afavoreixen la convivència i consoliden el compromís i el vincle amb la ciutat i són l'expressió dels diferents components identitaris d'un poble. Si Raimon va dir "si perds la llengua perds la identitat", jo afegeixo que si perds la cultura, també. La cultura popular de cada poble per tant ha de ser viva per seguir aquestes funcions citades anteriorment i resistir-se a la globalització de la cultura dita Cultura en majúscules.
Comentaris