Entrevista a Pere Fradera és un pintor i dissenyador gràfic nascut a Mataró
com vas començar a ser Dissenyador gràfic?Mentre estudiava la carrera d’Història vaig començar a guanyar-me la vida fent treball per algunes editorials. Llavors era un treball més aviat d’il·lustració. Paral·lelament vaig començar a dissenyar cartells i publicacions per amics i organitzacions diverses. En aquell momentjo estava molt implicat en la lluita clandestina antifranquista i aquí també vaig treballar dissenyant i fent publicacions, murals i altres coses relacionades amb la il·lustració i ja el disseny gràfic.
com va sorgir en ser pintor i ser dissenyador gŕafic?
Alhora que la feina professional tota la vida he anat fent dibuixos i altres activitats creatives en el món de la plàstica. La pintura sorgeix en aquesta activitat paral·lela. Sempre ha estat amb mi, encara que no sempre l'he mostrat. A l'acabar la carrera vaig començar a treballar professionalment. El 1979 vaig fundar el meu propi estudi i encara continuo. com va sorgir en ser pintor i
com t'Agrada fer els teus collage?
Com totes les altres coses. Quan tens una idea clara, un material escaient que et provoca busques la manera de compondre una imatge. De vegades has de buscar el material per a treballar una idea i de vegades és el mateix material que te la suggereix o et provoca.
qué sents quan fás tipografia?
La tipografia m’apassiona. És l’origen de l'ofici del disseny gràfic i és on principalment es veu el nivell i la qualitat de les feines. És una cosa molt precisa i alhora subtil, sempre s’estan aprenent coses noves i mai se'n sap prou. Quan resolts un problema complicat i veus que funciona bé és un gran plaer.
quantes exposicións has fet ?
Amb la que ara mateix tinc al Col·legi d’Aparelladors de Mataró en porto set. Com ja t’he dit no és aquesta la meva dedicació principal.
quin gegant t’Agrada?
Crec que en Robafaves és el que té més personalitat, i penso que és uns dels gegants més sexys de Catalunya, encara que m’han assegurat que no té res entre les cames. La Geganta té un aire de dignitat que també el trobo encertat; la Toneta i en Maneló sempre els he trobat una mica ridículs, com ara uns fills de nou-rics.
