Entrevista a David Anguera el qué va ser el Pellofa XXXVI,
qué va ser per a tu haver participat en ser el pellofa?
Una experiència molt gratificant, vaig divertir-me com un nen.
qué és lo qué més et va agradar de ser el pellofa?
Soc
actor i estic acostumat a sortir davant del públic a ser un personatge.
Però aquest cas era diferent: no era només un personatge, sinó un
símbol per a tota una ciutat: el rei dels excessos, els instints més
primaris i perversos, la xauxa, la irreverència... El moment de sortir
al balcó de l'ajuntament per fer el discurs va ser màgic. I tots els
actes de carrer també van ser una festa... Realment, en guardo un molt
bon record.
qui et va dir qué tu series el pellofa?
Em
va contactar el Pere Vázquez, que m'havia vist actuar en teatre. Em va
proposar ser el Pellofa (jo ni tan sols sabia què era!) i al principi li
vaig dir que sí, després per feina va ser que no, després es va moure i
sí, no, sí, no... I al final, els astres es van alinear, i les dates
van ser compatibles! Quina experiència m'hagués perdut de no haver-ho
fet...
qui et va dir els passos per seguir lo qué havies de fer?
Principalment
el Pere, assajos i assajos a casa seva, però també la Jèssica Pérez i
tot l'equip d'organitzadors. Val a dir que vaig estar acompanyat d'una
pila d'acòlits, també caracteritzats de mossos, que m'acompanyaven allà
on anava i que estaven tant o més bojos que jo.
quin és el pellofa qué més t'agradat?
N'he
vist molts (en fotos) i la veritat és que tots estan molt aconseguits,
fan realment molta gràcia. No em mullo per cap, perquè em caldria
haver-los vist en directe.
si un altre any et diuen de ser el pellofa qué diries?
Suposo
que, tot i que estaria agraït, diria que no. El meu moment va ser
aquell, el Pellofa XXXVI, i va ser especial. Però qui sap...!
