Entrevista a David Anguera el qué va ser el Pellofa XXXVI,
qué va ser per a tu haver participat en ser el pellofa?
Una experiència molt gratificant, vaig divertir-me com un nen.
qué és lo qué més et va agradar de ser el pellofa?
Soc actor i estic acostumat a sortir davant del públic a ser un personatge. Però aquest cas era diferent: no era només un personatge, sinó un símbol per a tota una ciutat: el rei dels excessos, els instints més primaris i perversos, la xauxa, la irreverència... El moment de sortir al balcó de l'ajuntament per fer el discurs va ser màgic. I tots els actes de carrer també van ser una festa... Realment, en guardo un molt bon record.
qui et va dir qué tu series el pellofa?
Em va contactar el Pere Vázquez, que m'havia vist actuar en teatre. Em va proposar ser el Pellofa (jo ni tan sols sabia què era!) i al principi li vaig dir que sí, després per feina va ser que no, després es va moure i sí, no, sí, no... I al final, els astres es van alinear, i les dates van ser compatibles! Quina experiència m'hagués perdut de no haver-ho fet...
qui et va dir els passos per seguir lo qué havies de fer?
Principalment el Pere, assajos i assajos a casa seva, però també la Jèssica Pérez i tot l'equip d'organitzadors. Val a dir que vaig estar acompanyat d'una pila d'acòlits, també caracteritzats de mossos, que m'acompanyaven allà on anava i que estaven tant o més bojos que jo.
quin és el pellofa qué més t'agradat?
N'he vist molts (en fotos) i la veritat és que tots estan molt aconseguits, fan realment molta gràcia. No em mullo per cap, perquè em caldria haver-los vist en directe.
si un altre any et diuen de ser el pellofa qué diries?
Suposo que, tot i que estaria agraït, diria que no. El meu moment va ser aquell, el Pellofa XXXVI, i va ser especial. Però qui sap...!
Comentaris