Autor Públicat: Directors del Blog de Les Tradiciones de Mataró
El Paler és un dels gegant històrics de Mataró. Representa un pescador amb un posat seriós i tancat, d'aspecte una mica deixat, bast i poc delicat, portant sempre entre les mans el seu gran pal d'avarar.
El seu nom és un homenatge a les persones encarregades de netejar les barques i avarar-les per la sorra quan havien de sortir a pescar a la mar. De fet, el Paler porta a les mans un gran pal que els pescadors utilitzaven per avarar les barques, un ofici antic que els membres de la Comissió de Festes de Sant Simó van voler immortalitzar en la figura del seu gegant.
La seva dona és la Maria de Mata, una pagesa del veïnat, d'aspecte alegre i obert que contrasta amb la del seu marit, molt més seriós i tancat.
El Paler i la Maria de Mata són els gegants de l’Ermita de Sant Simó i la seva història es remunta a la meitat del l'any 1985. A aquesta zona de la ciutat, ja es tenia vocació gegantera prèvia, atès que, a finals dels any setanta, a l’ermita de Sant Simó s’hi havia guardat una parella de gegants i, des de 1981, també s’hi guardava l’històric Rebentaxarxes.
En Rebentaxarxes participava, en els primers anys dels vuitanta, a les festes de Sant Simó, però, tot i que també es guardava a l’ermita, no formava part de la Parròquia, sinó que era propietat de l’esplai Buff. El 1984 l’esplai deixa d’utilitzar els locals de l’ermita i els seus membres també se’n porten el seu gegant. Poc temps desprès, la Comissió de Festes de Sant Simó, acostumada a tenir presència de gegants a les seves festes, decideixen de crear-ne un de propi.
La testa del gegant es tria d’entre les que hi havia exposades al taller del ninotaire Josep Cardona, Nona, i, a partir d’aquesta, el mateix Nona acaba de construir el gegant. El Paler és bateja, finalment, el dia 26 d’octubre de l’any 1985, durant les festes de Sant Simó.
Al cap d’uns anys, la colla gegantera, que s’havia format al voltant del Paler, va pensar a fer-li una parella. En aquest cas, seria una pagesa, en honor dels pagesos del veïnat de Mata, els quals també són feligresos de l’ermita. Cal recordar que la situació geogràfica de Sant Simó, propera al mar i a la zona agrícola de les Cinc Sénies, ha fet d'aquest barri una zona típica de pagesos i pescadors.
El seu nom és un homenatge a les persones encarregades de netejar les barques i avarar-les per la sorra quan havien de sortir a pescar a la mar. De fet, el Paler porta a les mans un gran pal que els pescadors utilitzaven per avarar les barques, un ofici antic que els membres de la Comissió de Festes de Sant Simó van voler immortalitzar en la figura del seu gegant.
La seva dona és la Maria de Mata, una pagesa del veïnat, d'aspecte alegre i obert que contrasta amb la del seu marit, molt més seriós i tancat.
El Paler i la Maria de Mata són els gegants de l’Ermita de Sant Simó i la seva història es remunta a la meitat del l'any 1985. A aquesta zona de la ciutat, ja es tenia vocació gegantera prèvia, atès que, a finals dels any setanta, a l’ermita de Sant Simó s’hi havia guardat una parella de gegants i, des de 1981, també s’hi guardava l’històric Rebentaxarxes.
En Rebentaxarxes participava, en els primers anys dels vuitanta, a les festes de Sant Simó, però, tot i que també es guardava a l’ermita, no formava part de la Parròquia, sinó que era propietat de l’esplai Buff. El 1984 l’esplai deixa d’utilitzar els locals de l’ermita i els seus membres també se’n porten el seu gegant. Poc temps desprès, la Comissió de Festes de Sant Simó, acostumada a tenir presència de gegants a les seves festes, decideixen de crear-ne un de propi.
La testa del gegant es tria d’entre les que hi havia exposades al taller del ninotaire Josep Cardona, Nona, i, a partir d’aquesta, el mateix Nona acaba de construir el gegant. El Paler és bateja, finalment, el dia 26 d’octubre de l’any 1985, durant les festes de Sant Simó.
Al cap d’uns anys, la colla gegantera, que s’havia format al voltant del Paler, va pensar a fer-li una parella. En aquest cas, seria una pagesa, en honor dels pagesos del veïnat de Mata, els quals també són feligresos de l’ermita. Cal recordar que la situació geogràfica de Sant Simó, propera al mar i a la zona agrícola de les Cinc Sénies, ha fet d'aquest barri una zona típica de pagesos i pescadors.
Comentaris